Ultra Pirineu 2014
Presentar-te abans que surti el sol amb un dorsal enganxat a la samarreta i unes bambes els peus té un punt de bogeria, però quan entres a la plaça de la porxada de Bagà i veus cares espantades i d'altres il·lusionades penses que aquest és el teu lloc.
20 de setembre de 2014, són les 7 del matí i arrenco amb un somriure. El primer objectiu és arribar a Niu de l'àliga el més sencer possible. Això serà molt llarg i vull prendre'm-ho amb tranquil·litat. Sortim del poble i comença el corriol de pujada, desplego els bastons i pas a pas. Tothom m'està avançant i penso que potser aquesta cursa em vindrà gran. Per uns moments penso d'incrementar el ritme però la meva estratègia és molt clara: a poc a poc per aconseguir ser finisher.
Arribo a rebost amb un temps de 1 hora i 33 minuts a la posició 468 i després de menjar i veure una mica enfilo camí del Niu. En aquest segon tram de pujada ja començo a avançar algun corredor i atrapo en Carles Solivera. Anem junts fins a penyes altes xerrant d'edicions anteriors de cavalls i de la importància d'anar menjant i bevent durant tota la cursa. Sense presses vaig sumant quilòmetres i arribo a l'avituallament de "Plans". Allà en Carles Arocas m'omple els bidons mentre menjo talls de meló. Em dóna ànims i començo la baixada cap a Bellver, un cop a la vall comencem a recórrer pistes planes que no s'acaben mai fins que sento en Galderic i la Gala que m'animen. En Galderic m'acompanya un parell de quilòmetres i anem xerrant animadament. M'explica les posicions dels amics: en Toti que va tercer, en Bañeras que va molt fresc, en Pera que està ben empipat amb els trams de pista i en Miquel Bofill que està uns deu minuts davant meu. Aquest tram acompanyat d'en Galderic m'omple d'ànims i de cop ja sóc a Bellver amb 5 hores i 54 minuts.
A l'avituallament ja em trobo amb en Miquel, xerrem una mica i ell surt abans del pavelló. La calor comença a apretar i començo la pujada per pistes sense massa gràcia. Al control de "Pendís" ja m'enganxo amb en Miquel i li comento que si puc seguir-lo m'agradaria passar el pas de Gosolans amb ell, ja que considero que anar acompanyat aquest tram és bàsic per tenir un peu i mig a la cursa. El tram del control fins a Gósol el gaudeixo molt, és un tram de "Cavalls del vent" amb uns paisatges brutals i la baixada fins a Gósol és un tram de la molt anyorada TRANS-CAT.
A Gósol sento que ser finisher ja va agafant forma i aprofito per menjar meló, pa amb tomàquet i botifarra, pernil dolç amb formatge....Ple d'energia sortim amb en Miquel cap a Saldes que ja hi arribem amb la última llum del dia. A partir d'aquí ja anem amb frontal cap a la Bena i baixada cap al refugi "Vents del Cadí" on ja em poso la tèrmica per que refresca. En aquest punt se'ns uneix en Jordi Carbonés i tots tres amunt cap els empedrats. Anem pujant animats sabent que ja és l'última pujada i quan arribo dalt de tot em giro i faig un gran error. Veig dos frontals que em segueixen a uns 10-15 metres i penso que són en Jordi i en Miquel i sense aturar-me començo el descens esperant que m'atrapin per arribar junts a Bagà. Estic visualitzant l'arribada dels tres junts aixecant els braços. Els dos frontals m'atrapen i veig que no són ni l'un ni l'altre, redueixo la velocitat sabent que falta poc per l'últim avituallament i els esperaré allà. M'aturo, m'hidrato, menjo una mica i espero. En Miquel i en Jordi no arriben i decideixo seguir tot sol.
Faig els últims quilòmetres girant-me constanment per veure si m'atrapen, però no és així i ja entro al poble. Un nen emocionat m'acompanya fins a visualitzar l'arc, que el creu-ho amb un somriure d'orella a orella. Em sento genial. La More em felicita i espero impacient l'arribada d'en Miquel i en Jordi.
La Ultra Pirineu ha estat una gran experiència. He estat capaç de fer 103 quilòmetres, 6.324 metres de desnivell positiu amb 17 hores i 17 minuts. Si ens ho proposem, no som capaços de tot ?
20 de setembre de 2014, són les 7 del matí i arrenco amb un somriure. El primer objectiu és arribar a Niu de l'àliga el més sencer possible. Això serà molt llarg i vull prendre'm-ho amb tranquil·litat. Sortim del poble i comença el corriol de pujada, desplego els bastons i pas a pas. Tothom m'està avançant i penso que potser aquesta cursa em vindrà gran. Per uns moments penso d'incrementar el ritme però la meva estratègia és molt clara: a poc a poc per aconseguir ser finisher.Arribo a rebost amb un temps de 1 hora i 33 minuts a la posició 468 i després de menjar i veure una mica enfilo camí del Niu. En aquest segon tram de pujada ja començo a avançar algun corredor i atrapo en Carles Solivera. Anem junts fins a penyes altes xerrant d'edicions anteriors de cavalls i de la importància d'anar menjant i bevent durant tota la cursa. Sense presses vaig sumant quilòmetres i arribo a l'avituallament de "Plans". Allà en Carles Arocas m'omple els bidons mentre menjo talls de meló. Em dóna ànims i començo la baixada cap a Bellver, un cop a la vall comencem a recórrer pistes planes que no s'acaben mai fins que sento en Galderic i la Gala que m'animen. En Galderic m'acompanya un parell de quilòmetres i anem xerrant animadament. M'explica les posicions dels amics: en Toti que va tercer, en Bañeras que va molt fresc, en Pera que està ben empipat amb els trams de pista i en Miquel Bofill que està uns deu minuts davant meu. Aquest tram acompanyat d'en Galderic m'omple d'ànims i de cop ja sóc a Bellver amb 5 hores i 54 minuts.
A l'avituallament ja em trobo amb en Miquel, xerrem una mica i ell surt abans del pavelló. La calor comença a apretar i començo la pujada per pistes sense massa gràcia. Al control de "Pendís" ja m'enganxo amb en Miquel i li comento que si puc seguir-lo m'agradaria passar el pas de Gosolans amb ell, ja que considero que anar acompanyat aquest tram és bàsic per tenir un peu i mig a la cursa. El tram del control fins a Gósol el gaudeixo molt, és un tram de "Cavalls del vent" amb uns paisatges brutals i la baixada fins a Gósol és un tram de la molt anyorada TRANS-CAT.
A Gósol sento que ser finisher ja va agafant forma i aprofito per menjar meló, pa amb tomàquet i botifarra, pernil dolç amb formatge....Ple d'energia sortim amb en Miquel cap a Saldes que ja hi arribem amb la última llum del dia. A partir d'aquí ja anem amb frontal cap a la Bena i baixada cap al refugi "Vents del Cadí" on ja em poso la tèrmica per que refresca. En aquest punt se'ns uneix en Jordi Carbonés i tots tres amunt cap els empedrats. Anem pujant animats sabent que ja és l'última pujada i quan arribo dalt de tot em giro i faig un gran error. Veig dos frontals que em segueixen a uns 10-15 metres i penso que són en Jordi i en Miquel i sense aturar-me començo el descens esperant que m'atrapin per arribar junts a Bagà. Estic visualitzant l'arribada dels tres junts aixecant els braços. Els dos frontals m'atrapen i veig que no són ni l'un ni l'altre, redueixo la velocitat sabent que falta poc per l'últim avituallament i els esperaré allà. M'aturo, m'hidrato, menjo una mica i espero. En Miquel i en Jordi no arriben i decideixo seguir tot sol.Faig els últims quilòmetres girant-me constanment per veure si m'atrapen, però no és així i ja entro al poble. Un nen emocionat m'acompanya fins a visualitzar l'arc, que el creu-ho amb un somriure d'orella a orella. Em sento genial. La More em felicita i espero impacient l'arribada d'en Miquel i en Jordi.
La Ultra Pirineu ha estat una gran experiència. He estat capaç de fer 103 quilòmetres, 6.324 metres de desnivell positiu amb 17 hores i 17 minuts. Si ens ho proposem, no som capaços de tot ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari !!